Quin Sant Jordi més estrany hem tingut aquest any. El confinament ens ha deixat amb una diada de Sant Jordi esbiaixada i una mica distant. Però com cada any, he volgut fer una il·lustració especial per celebrar aquest dia.

Aquesta vegada he volgut reflectir de nou el col·lectiu d’adolescents que porten un mes i mig de confinament, tancats, en una època de la vida en què la relació social propera i constant amb els seus iguals és super important i necessària pel seu desenvolupament personal.

I no només no poden tenir la proximitat amb els seus congèneres, no. En el confinament tampoc poden trobar espais de sol·litud vital, sense la presència (encara que sigui en la distància) dels pares, que com sabeu, ens convertim en una mena “d’enemic a batre” en aquesta etapa de la vida.

Per altra banda, la intensitat de les emocions en els primers enamoraments i la febrada hormonal que comporta aquest fet en la vida dels teenagers.

Bé, doncs toooot això he intentat reflectir-ho en aquesta il·lustració en la què un adolescent fa una videotrucada amb la persona que estima i li ensenya la rosa de Sant Jordi que li tenia preparada. I s’amaga entre cortines, amb la finestra oberta al carrer en un intent d’estar lluny i fora de la seva realitat.

Espero que us agradi! Ah! I molt bon Sant Jordi!